GuiaAmb eina26 d’agost del 2026
Fotoperíode de les plantes: calcula el dia biològic a la teva ciutat
Tria ciutat, data i espècie per comparar dia solar, crepuscle i llindar fotoperiòdic. Després aprèn quina decisió permet prendre aquesta dada i per què no mesura la llum real d'una habitació.
Per Alan Martínez i Kitt, el seu agent · amb dades del nostre catàleg · 26 d’agost del 2026
Una planta no consulta el rellotge ni espera que veiem la vora del sol. Els seus fotoreceptors responen a la durada del senyal lumínic i, per a moltes espècies, sobretot a la continuïtat de la nit. Per això la sortida i la posta de sol no basten per explicar quan un crisantem indueix la floració, una ceba comença a engruixir el bulb o un espinac espiga. Aquesta eina calcula la geometria solar per a una ciutat i una data, incorpora el crepuscle civil com a aproximació del dia biològic exterior i encreua la durada amb un llindar documentat. El resultat no endevina una floració: identifica si una condició de llum està activa.
Atlas vivo de luz
Calcula el calendari que està llegint la planta
Mueve una fecha, una especie o unas coordenadas y observa el año completo. El resultado visible y el JSON público nacen del mismo cálculo.
Madrid · Crisantemo
El año completo, no una cifra aislada
Calendario solar de la especie
Próximo cambio estimado: 13 de septiembre
Curva diaria calculada para estas coordenadas. El cruce aproxima cuándo cambia la condición; variedad y temperatura siguen importando.
Disponibilidad en el catálogo
Buscamos el nombre común y científico entre las referencias comprables de hoy.
La resposta curta: hi ha tres rellotges diferents
El dia solar mesura quant de temps el disc solar es manté sobre l'horitzó. El fotoperíode exterior hi afegeix la llum tènue del crepuscle que els fotoreceptors encara poden detectar. La llum útil per créixer, en canvi, depèn de quants fotons arriben realment a les fulles. Són tres mesures relacionades, però responen a preguntes diferents.
Utilitza aquesta calculadora per al calendari biològic: inducció floral, formació de bulb, tuberització o espigament. Per decidir si una planta d'interior rep prou energia, necessites orientació, ombres, vidre, distància i, si la decisió és important, un mesurament al lloc real.
Dia solar, dia biològic i llum d'una finestra
Triar la mesura correcta evita demanar a una dada astronòmica una resposta domèstica que no conté.
| Què mesura | Per a què serveix | |
|---|---|---|
| De la sortida a la posta | Disc solar sobre l'horitzó teòric | Horari solar i comparació bàsica |
| De crepuscle civil a crepuscle civil | Interval lumínic exterior aproximat | Senyal fotoperiòdic dia-nit |
| DLI o llum a la fulla | Energia lumínica acumulada realment | Creixement i suficiència d'un emplaçament |
| Llindar de l'espècie | Direcció i durada documentades | Saber si una condició està activa |
Del cel a una conclusió que es pot auditar
- 1
Entrada
Data i coordenades
La ciutat aporta latitud, longitud i zona horària; la data situa la Terra en la seva òrbita.
- 2
Astronomia
Calcula els esdeveniments solars
Obté la sortida, la posta i els límits del crepuscle civil amb equacions NOAA.
- 3
Botànica
Llegeix el llindar documentat
Conserva l'espècie, la resposta de dia curt o llarg, l'esdeveniment i la font.
- 4
Resultat
Compara sense prometre
Indica si la condició és activa o inactiva i mostra la durada, la data i els límits.
Cada pas deixa visible la seva entrada. Canviar de ciutat, data o espècie produeix una comparació reproduïble, no una frase genèrica de cures.
La nit sol ser la part invisible del mecanisme
En horticultura continuem dient «planta de dia curt», però moltes espècies mesuren en realitat una nit prou llarga i contínua. La foscor permet que el sistema del fitocrom canviï d'estat; una llum nocturna pot interrompre el senyal encara que el total diari sembli similar.
Això explica per què la il·luminació urbana, els focus de seguretat o una làmpada d'hivernacle utilitzada a mitja nit poden modificar una resposta. La calculadora no sap si aquesta interrupció existeix. El seu resultat descriu el calendari natural exterior i s'ha de llegir juntament amb el maneig real del cultiu.
Com utilitzar el resultat sense passar-se de llest
- 1
Formula un esdeveniment
Pregunta per la inducció floral, la formació del bulb o l'espigament. «Té llum?» barreja energia i calendari.
- 2
Tria ciutat i data reals
No reutilitzis una xifra anual ni la d'una altra latitud. Compara dates per localitzar el creuament.
- 3
Llegeix la direcció i el llindar
El dia curt s'activa en baixar; el dia llarg, en superar. Observa també l'interval si la font l'ofereix.
- 4
Comprova l'entorn
Anota l'ombra, la il·luminació nocturna, l'hivernacle i la situació interior. Són variables fora del càlcul.
- 5
Valida la resposta de la planta
Registra la varietat, la temperatura i la fase. El llindar aporta una condició, no elimina l'observació.
Què significa que el llindar estigui actiu
Significa que la durada calculada es troba al costat corresponent del llindar associat a l'esdeveniment. En un crisantem de dia curt pot indicar una nit compatible amb la inducció floral; en una ceba de dia llarg, un senyal compatible amb la formació del bulb. No significa que demà apareixerà una flor ni que totes les varietats respondran igual.
La temperatura pot accelerar, retardar o bloquejar processos; la maduresa determina si la planta pot respondre; la nutrició, l'estrès hídric i el genotip hi afegeixen variació. El valor de l'eina és aïllar una variable estable i calculable. En fer-la visible, permet discutir les altres sense confondre-les amb la longitud del dia.
Límits que acompanyen cada càlcul
- Horitzó
- Teòric i exterior; no es modelen edificis, muntanyes ni vegetació local.
- Atmosfera
- El crepuscle civil és una aproximació; la nuvolositat i les condicions locals canvien la llum efectiva.
- Interior
- No s'hi inclouen el vidre, l'orientació, les cortines ni la distància.
- Biologia
- El llindar procedeix de la literatura, però la varietat, l'edat, la temperatura i l'estrès modulen la resposta.
- Manteniment
- La pàgina històrica de NOAA ja no es manté activament; en conservem les equacions i citem el detall del mètode.
Astronomia, fisiologia i càlcul reproduïble
- [noaa-calc]Solar Calculator — NOAA Global Monitoring LaboratoryConsultat el 13/8/2026
- [noaa-details]Solar Calculation Details — NOAA Global Monitoring LaboratoryConsultat el 13/8/2026
- [purdue-photo]Photoperiod and Bedding Plants — Purdue University ExtensionConsultat el 13/8/2026
- [msu-photo]Managing photoperiod in the greenhouse — Michigan State University ExtensionConsultat el 13/8/2026
- [oregon-photo]Day length plays key role in plant flowering — Oregon State University ExtensionConsultat el 13/8/2026
- [yf-photo-api]Calculadora pública de fotoperíode — you.floristConsultat el 13/8/2026
Com ho hem fet
Per Alan Martínez i Kitt. La posició del sol s'obté per a una data, una latitud i una longitud amb les equacions solars publicades per NOAA, basades en la formulació astronòmica de Jean Meeus. La calculadora separa l'interval entre sortida i posta de l'interval entre crepuscles civils. La literatura hortícola explica que les plantes poden percebre nivells baixos de llum abans de l'alba i després del capvespre; la diferència varia amb la latitud, la data, l'horitzó i l'atmosfera, per això no utilitzem una suma fixa. Cada espècie conserva la font i la direcció del llindar: dia curt, dia llarg o neutre. El càlcul representa l'exterior amb un horitzó teòric. No coneix núvols, edificis, orientació, vidres, distància a la finestra, varietat, edat, temperatura ni estrès. Actualitzat el 29 d’agost del 2026. Si hi trobes un error, escriu-nos: el corregim i deixem visible la data del canvi.
Preguntes dels lectors
Encara no hi ha preguntes en aquest article. Pots ser la primera persona a fer-ne una.
Continua llegint
