Els set milions de roses de Sant Jordi no venen d’aquí, i tampoc d’Holanda

El 2025 Espanya va importar 70,8 milions d’euros en rosa fresca tallada: 10.317 tones d’una flor que aquí gairebé no es conrea. L’Equador i Colòmbia sumen 65,2 d’aquests 70,8 milions.

Kenya, que és el primer proveïdor de rosa de la Unió Europea en volum, aquí es queda en 174.836 euros: dues dècimes d’un per cent. La mateixa base de dades, canviant només el país que declara, explica la història contrària.

I no és una fotografia fixa: en deu anys la importació espanyola de rosa ha crescut un 83 %, però l’Equador va pujar un 60 % i Colòmbia va multiplicar la seva xifra gairebé per tres.

La rosa de l’Equador es conrea per sobre dels 2.500 metres i sobre l’equador: dotze hores de llum tot l’any i nits fredes. El fred allarga el cicle de la planta, i un cicle llarg dona una tija més gruixuda i una poncella més gran. La literatura hortícola ho descriu a l’inrevés, que és com es veu millor: apujar la temperatura escurça el cicle, redueix el nombre de fulles que precedeixen la flor i empitjora la qualitat de la tija tallada.

Es nota a la balança. Una tija equatoriana del nostre catàleg pesa 58 grams de mitjana; una de keniana, 35,9. Un 62 % més de flor per tija.

L’explicació fàcil és que l’andina costa més perquè és més gran. És certa a mitges, i es pot separar: 1,62 pel pes, 1,54 pel preu del quilo, i el producte —2,49— explica gairebé exactament el 2,42 que mesurem tija a tija. Les dues meitats vénen de llocs que no es parlen: una de la nostra balança, l’altra de les duanes europees.

Així que sí, la meitat de la diferència és matèria. Però l’altra meitat no és mida: el quilo de rosa andina es paga un 54 % més car que l’africà. Hi entren el noli aeri des de Quito davant del de Nairobi, la varietat conreada i a quin mercat va cadascuna.

Si la rosa andina dura més al gerro, no ho sabem: no mesurem vida en gerro i no ho deduirem del preu. L’indicador de fragilitat del proveïdor és buit a les 2.010 referències de rosa, així que tampoc no distingeix res.

La rosa no es compra de dotze en dotze enlloc de la cadena tret de l’últim graó. Ho sabem perquè mesurem el mínim real de compra posant el producte al carretó, un a un: la mediana són 25 tiges, i només 101 de 894 referències admeten dotze o menys.

La dotzena ve de la floristeria, no del conreu: és la unitat de venda final, després que algú hagi comprat un paquet de vint-i-cinc i l’hagi partit. Quan un ram de dotze surt car, aquesta és una de les raons, i no apareix en cap descripció de producte.

Un catàleg de rosa no és una llista estable. El mesurem cada matinada, i en un mes de seguiment les 1.402 referències amb moviment van canviar d’estat 5.739 vegades: 4,1 canvis per referència, amb una que va arribar a disset.

De mitjana, una rosa és disponible el 52,8 % del temps. I 583 de les 2.010 referències no van estar disponibles ni un sol dia en els 33 dies que portem mesurant.

Traduït: la varietat concreta que avui apareix en una fotografia pot no existir d’aquí a tres setmanes. Aquesta és l’explicació avorrida de la queixa més repetida del sector —«no s’assemblava a la foto»— i gairebé ningú no la explica, perquè obliga a admetre que el catàleg publicat i el magatzem real no són el mateix.

A tot el catàleg hi ha exactament dues referències de rosa blava i de rosa negra, i totes dues porten la paraula «tenyida» al nom. No hi ha pigment blau al gènere Rosa: el que es ven com a rosa blava és una rosa blanca que ha begut colorant per la tija. Val la pena saber-ho abans de pagar-la com si fos una raresa botànica.

Les xifres de comerç surten d’Eurostat Comext, posició 060311 («roses i poncelles, fresques»), flux d’importació. Són declaracions de duana, no estimacions de mercat. Les xifres de catàleg surten de la nostra base: 2.010 referències de rosa fresca agrupades en 517 fitxes, amb el país d’origen present al 100 % d’elles.

Es van haver de corregir quatre coses abans de publicar cap número. En castellà «rosa» també és un color: comptar per nom hi ficava 85 clavells roses, 71 crisantems roses i 6 tulipes roses. Rosa eterna, artificial i ós de roses no són rosa fresca: 136 fitxes més, que haurien inflat el total un 26 %. De les 517 fitxes, 436 són varietats soltes i la resta rams ja muntats. I la nostra sèrie de preus té un graó d’unitat entre el 17 i el 19 de juliol del 2026: abans desava preu per tija i després cost de lot. Llegir-la sense veure-ho porta a publicar que la rosa va pujar un 32.000 % en una setmana; per això aquesta guia no porta evolució de preus pròpia.

El repartiment per país cobreix el 95,3 % de les referències. Les altres 95 tenen un codi d’origen que no hem pogut traduir a país, i queden com a «sense identificar» en comptes d’assignar-les a ull. Tampoc publiquem el diàmetre de poncella per país, tot i que anava a favor de la tesi: aquest camp només apareix en 200 de les 2.010 referències.

El que no sabem: quina proporció de la flor que entra com a neerlandesa va néixer a l’Àfrica, perquè la duana registra la procedència de l’enviament. I la disponibilitat està mesurada sobre 33 dies: és la fotografia d’un mes, no una sèrie anual.