Espigues i gramínies seques

Les espigues i gramínies d’aquesta pàgina són plantes seques naturals: unes conserven el color del camp i d’altres estan tenyides, però cap no és preservada ni artificial. Hi trobaràs espigues de blat seques, civada, lagurus (la cua de llebre), phalaris, agrostis, phleum, setària, briza, oriza i altres herbes decoratives, amb tiges de 40 a 100 cm. Són la base de gairebé qualsevol composició seca: donen alçada, moviment i aquella textura de camp segat que cap flor no aconsegueix tota sola. Tria primer per alçada i després per espècie. Les més llargues, de 90 a 100 cm —Mustard Grass, Andre Kise, filo i l’herba decorativa en natural o en negre—, demanen un gerro alt, d’uns 35 a 45 cm, i, obertes en ventall, s’aguanten soles. Entre 70 i 80 cm hi ha els clàssics: blat, civada i civada borda, phalaris, setària i Chasmanthium, perfectes per a gerros de taula alts i rams grans. De 40 a 60 cm queden les peces fines per a centres baixos, pomells i gerros petits: agrostis, oriza, phleum, Briza maxima, Fine Grass, polypogon i Stipa pennata. El lagurus, de 60 a 80 cm segons la varietat, serveix per a totes dues coses. Una regla que gairebé no falla: que la tija sencera faci entre dues i tres vegades l’alçada del gerro, és a dir, que sobresurti per damunt de la vora entre una i dues vegades aquesta alçada. Si el que busques és sobretot alçada, a «Flors seques altes per a gerro» tens més peces de gran port. Cada gramínia aporta una textura, i la gràcia és barrejar-les. El blat i la civada donen l’espiga de la collita, la que busca qui vol un ram de blat sec per a la cuina, una taula de tardor o un casament de camp. El lagurus és un pompó ovalat i suau al tacte; el phalaris i el phleum fan espigues compactes; la briza penja en espiguetes que tremolen amb qualsevol corrent d’aire; l’agrostis i el Fine Grass són un núvol lleugeríssim que omple buits sense pesar; la Stipa pennata aporta plomalls, i la setària, espigues arquejades com cues. Un ram equilibrat sol ajuntar una espiga ferma per a l’estructura, una peça suau per al volum i una herba fina per donar-hi aire. Pel que fa al color, tens dos camins. Els tons de camp —el daurat del blat i de la civada, els beixos del phalaris, la briza o el polypogon— donen un aire rústic i càlid que lliga amb fusta, lli, vímet i ceràmica. La resta de tons obre la paleta: lagurus salmó o turquesa; agrostis blau, granat, salmó, verd o blanc; oriza blau clar, rosa, porpra, salmó o blanca; phleum rosa, fúcsia o morat; phalaris taronja o platejat, aquest últim molt nadalenc; setària i filo marrons, i una herba decorativa negra de contrast molt gràfic. Quan un nom diu «natural», vol dir sense tenyir. Per a un ram d’un sol color, repeteix el to en dues o tres espècies de textura diferent. Hi ha format per a cada necessitat: tiges i petits manats per muntar el teu gerro, i lots professionals de blat, civada i lagurus per a floristes, casaments i esdeveniments, on calen moltes espigues iguals. Les espigues de blat seques també serveixen per a corones, garlandes, camins de taula i botoneres; l’oriza i l’agrostis, curts i lleugers, per a capses de regal, invitacions o ampolletes. I si prefereixes la feina feta, a «Rams de Flors Seques» tens composicions ja muntades. Cuidar-les és senzill: una gramínia seca no es rega ni necessita aigua al gerro. La llum directa del sol apaga el color, sobretot el de les tenyides, i la humitat les estova, així que millor lluny de finestres molt assolellades, banys i cuines amb vapor. És normal que alguna espiga deixi anar un gra o una mica de borrissol quan la manipules; una capa lleugera de laca, polvoritzada de lluny, ajuda a fixar-la. La pols es treu en sec, amb un plomall o amb l’aire fred de l’assecador. Te les enviem en 2-3 dies feiners a Espanya, França i Portugal.