Flors seques blanques

Les flors seques blanques són flors i plantes seques naturals, ni preservades ni artificials. Unes conserven el blanc propi de la flor; d'altres, sobretot espigues, palmes i branques, tenen un blanc o un crema aconseguit en blanquejar-les. Et diem quina és quina. El blanc més natural el donen les flors de pètal sec: la sempreviva, l'statice (Limonium sinuatum), la milfulles (Achillea millefolium) i el rodanthe. Són capítols petits que omplen un ram sense prendre-li protagonisme i llueixen sols en un pot o en un detall de casament. La lunària va a part: els seus discos fins, gairebé translúcids i amb brillantor platejada, posen llum a qualsevol composició. Per donar moviment hi ha les espigues fines: phleum, agrostis, fine grass, oriza i lli. El seu blanc tan uniforme no és el de la planta en assecar-se: està blanquejat. Si busques alçada, el salze blanc, l'andre kise i el filo voregen el metre, i el plomall blanc silvestre (Cortaderia selloana) omple de cop un gerro de terra; més idees a «Flors seques altes per a gerro». Per a la porta o la paret, la corona de vinya blanca. El crema i el marfil són el costat càlid d'aquesta paleta, menys de cerimònia i més fàcils de barrejar amb fusta, lli i ceràmica: hill flower, bell cup, palma spear, milfulles i craspèdia en crema. La craspèdia blanca o crema està tenyida, perquè aquesta flor és groga per naturalesa. Si no vols compondre, tens rams blancs o de color crema ja muntats, i centres baixos que ajunten el crema amb rosa o vermell. El blanc sec encaixa en casaments, perquè es prepara amb setmanes d'antelació i no es marceix el dia de la festa, i en cases d'aire nòrdic o mediterrani. Combina'l amb verds secs, beix o un toc de «Flors seques de color rosa». Tingues-lo lluny del sol directe i de la humitat: el blanc és el color que abans delata l'engroguiment i la pols, que es treu en sec, amb un plomall o aire fred. Lliurament en 2-3 dies feiners a Espanya, França i Portugal.