Flors preservades: quines es troben sempre i quines gairebé mai

Preservar una flor és substituir-ne la saba per una barreja de glicerina i aigua que ocupa el lloc de l'aigua que la planta ja no beurà. La flor deixa d'estar viva però conserva la flexibilitat i el tacte: no s'esmicola com una flor seca ni sona a plàstic com una d'artificial. Tècnicament, el procés funciona amb moltíssimes espècies, i per això la resposta de manual és «gairebé totes».

El mercat diu una altra cosa. Preservar surt a compte quan la flor aguanta bé el procés, es transporta sense trencar-se i hi ha qui la compra tot l'any; amb aquests tres filtres, la llista queda reduïda a un grapat. Al nostre catàleg hi ha 9.507 productes i només 704 són preservats: un de cada tretze. Davant seu, 7.494 són flor fresca. El preservat no és una versió alternativa del catàleg, és un racó especialitzat.

I dins d'aquest racó hi ha dos mons que convé no confondre, perquè un es pot comprar i l'altre gairebé mai.

Això és el que vam descobrir en comptar, i que ens va sorprendre a nosaltres mateixos: la distància entre el que anuncia una categoria i el que es pot comprar és enorme, i va justament a l'inrevés de la fama de cada flor.

La rosa preservada és la reina del preservat —la rosa eterna dins la seva cúpula de vidre, el regal de què parlen tots els articles— i és la que pitjor es troba: de 111 productes llistats, 17 tenien estoc. L'hortènsia preservada, que és l'altra estrella de la decoració, només en té 5 de 65. El ruscus només en té 1 de 18. Són categories aparador: boniques de mirar, difícils de comprar.

I després hi ha el contrari. El limonium preservat estava al 100 %: els 18 productes, disponibles. La falguera preservada, 16 de 16. La molsa preservada, 13 de 13. Cap dels tres no surt a les llistes de regals, i tots tres es poden comprar avui mateix. Els plomalls de pampa, que fa anys que estan de moda, aguanten un 89 %.

Si has de preparar alguna cosa amb data —un casament, un aparador, un regal per a divendres— aquesta columna val més que qualsevol consell d'estil. I si de debò vols rosa preservada, la conclusió pràctica és comprar-la quan la vegis, no quan la necessitis.

«Duren per sempre» és la frase de catàleg i no és certa. Una flor preservada ben tractada aguanta anys, però envelleix: el color s'apaga a poc a poc i el tacte s'endureix. El que la mata abans d'hora són tres coses concretes, i cap no és el pas del temps.

La humitat és la primera: la glicerina és higroscòpica, atrau aigua de l'ambient, i en un bany sense ventilació una preservada es torna enganxosa i acaba amb floridura. El sol directe és la segona, i s'endú el color en setmanes en lloc d'anys. La tercera és l'aigua: sembla obvi, però la preservada arriba tan semblant a una flor viva que hi ha qui la posa en un gerro amb aigua. Això la fa malbé en dies.

Sense aquestes tres coses, el més habitual és que continuï presentable al cap de dos o tres anys i que sigui reconeixible molts anys més. No cal fer-li res: ni reg, ni llum, ni podes. Treure-li la pols amb un assecador de cabells en fred i a distància és tot el manteniment que admet.